Cinema espanyol

El cinema espanyol té una enorme importància documental per a conèixer l'evolució històrica de la societat a Espanya. A més, el cinema espanyol no només ha estat durant dècades un entreteniment de masses, sinó també un document històric i artístic de primer ordre. Ocupa actualment i de manera general una posició secundària a nivell mundial si es compara amb el cinema produït pels països anglosaxons, sobretot Estats Units. El cinema espanyol destaca principalment per la figura del director Luis Buñuel, les produccions del qual varen tenir una gran influència a Europa (a través de França) i a Iberoamèrica (a través de Mèxic), i pels èxits internacionals esporàdics de directors com Segundo de Chomón, Florián Rey, Juan Antonio Bardem, Luis García Berlanga, Carlos Saura, Jesús Franco, Antonio Isasi-Isasmendi, Mario Camus, Pedro Almodóvar i Alejandro Amenábar.

Altres vessants han obtingut menys repercussió internacional. Només el director artístic Gil Parrondo, guanyador de dos Òscars de Hollywood, i el director de fotografia Néstor Almendros (que va desenvolupar tota la seva trajectòria fora d'Espanya) o els actors Fernando Rey, Fernando Fernán Gómez, Antonio Banderas, Sergi López i Javier Bardem i les actrius Sara Montiel, Ángela Molina, Victoria Abril, Carmen Maura, Maribel Verdú i, sobretot, Penélope Cruz han obtingut certa fama, generalment pels seus treballs fora d'Espanya.

En l'actualitat, el percentatge de taquilla corresponent al cinema espanyol a Espanya se situa els darrers anys entre el 10% i el 20%, la qual cosa es tradueix en una sensació de crisi que s'allarga durant l'època més recent.